Àvies i avis
Na Rosa Cullell , Directora del Liceu fa uns anys, entre altres coses, explicava que un dia José Saramago li deia "si t'agrada escriure esciu sobre els teus avis, recorda la seva vida i les seves històries". Un dia filosofant amb el meu amic Txitxo, és a dir, parlant de futbol i de la vida en general, li explicava que el meu avi Santiago Rovira era l'últim a taula sempre. Tardava una eternitat en acabar-se el plat, es menjava el pollastre a l'ast els diumenges com si fos una llagosta, repassant cada os per que no en quedés res. Això sí, sempre amb uns modals exquisits, amb forquilla i ganivet, i si ho acompanyava amb una copa de cava molt millor. El meu amic Txitxo m'explicava que el que més recordava del seu avi Antonio Mailan era com es menjava la taronja. Com la pel.lava conscienment, la trossejava i després la disfrutava tros a tros al posarse-la a la boca. Ho recordava com un acte el.legant i solemne, l'elegància i la solemnitat de les petites grans