Èpiques a la carta
Que una part de l’humanitat mereixem extingir-nos ho demostren les imatges de les cues per fer el cim de l’Everest. Si la notícia es completa amb el fet que hi ha hagut cinc accidents mortals mentre alguns alpinistas es feien fotos, com diria aquell “ja és es colmo”. Què ens està passant? La revolució tecnològica ens pretenia més lliures que mai, però els valors d’un capitalisme desbocat que arriba a tots els racons en forma de consumisme i mercantilisme, ho fa impossible. Ens estem equivocant en els models a seguir, i volem ser guapos, intel.ligents i triomfadors. Estem pendents de fer coses per explicar-les, i ens estem avorrint de nosaltres mateixos i del nostre dia a dia. Entre els ciutadans del nord del planeta cada cop queden menys generacions que hagin passat gana, per tant no valorem res de res. Ens tornem neuròtics. Cerquem èpiques. Experiències externes per justificar la nostra vida i, sobretot, que es puguin explicar a través d’aquests actes notarials en que s’han conve