Bakunin, Byron i Cruyff.

No cal llegir a Javier Marías o a Pérez-Reverte per saber que aquest país és groller, cridaner i que tenim certes mancances amb els modals. És a dir, que som maleducats. Crec que el problema és que no ho som només a casa nostra, si no que ho som públicament. L’altre dia, disfrutant d’un capvespre primaveral maonès, vaig decidir entrar al bar-cafeteria Boinder, al ben mig de la plaça Constitució de Maó. Sonava Jazz i sempre és un bon lloc per fer un cafè mentre es gaudeix de la lectura. Un cop em van servir el cafè amb un tracte exquisit, em vaig adonar que just a la taula del costat, tres homes, d’entre quaranta-cinc i cinquanta anys, parlaven amb un to de veu molt alt. Massa alt. Alternaven la conversa amb els crits i les rialles escandaloses. Eren grollers i cridaners. Tots al bar sentiem el que deien i com ho deien. I això que no ens interessava el més mínim. Era impossible concentrar-se en la lectura, i si hagués anat acompanyat ens hagués estat impossible conversar tranqui...

Els meus grans crítics i lectors,i  no sé per quin ordre, n'Antonio Martín i en Guiem Pons, últimament se m'estan queixant de que tinc abandonat l'objectiu principal d'aquest blog, és a dir l'excusa idiota, que era la de trobar les millors cafeteries per poder treballar-hi. El que diem ara amb l'anglicisme workplace.Així que continuarem amb la recerca i valoració. Boinder es diu d'aquells balcons coberts de finestres o vidrieres pels tres costats que sobressurten de l'edifici. Característic de l'època victoriana, va arribar a Menorca durant el segle XVIII en les diferents etapes de dominació anglesa. I així és com es diu la cafeteria Boinder que hi ha a la Plaça de la Constitució de Maó (abans pla de la Parròquia), a menys de 50 metres de l'Ajuntament de Maó i just davant l'Església de Santa Maria. La cafeteria és petita tot i que té una terrassa a la mateixa plaça força grossa. A dins, la distribució, és de taules per dos o quatre persones,...

A Maó mateix, un poc més avall de la Plaça de l'Esplanada, baixant pel carrer de Ses Moreres i després per "Sa Costa" -carrer de Hannover-, girant a l'esquerre en el carrer del Rosari hi ha la cafeteria Es llonguet. No tinc cap dubte de l'èxit d'aquesta cafeteria relativament nova, bones pastes, bons pastissos i bons llonguets. El cafè també és acceptable. Però tampoc funciona com a  workplace . I no només pel preu, que és car. Tot i que els que busquem un espai òptim per passar-hi hores ens és igual pagar més car per un bon espai. Segurament ens hi passarem tot el matí o tota la tarda . Si hi vas en hores punta sembla un menjador d'escola, el volum de les conversacions van pujant cada cop més i es converteix sovint en un guirigall. Les taules són majoritàriament quadrades i estretes, estan massa aprop unes de les altres, així que és possible tenir el braç del de la taula del costat a sobre. Però el pitjor de tot és l'olor que fa d'oli de gira-sol...

Des de que visc a Menorca, una de les meves preocupacions o necessitats és cercar allò que diuen cafeteries workplace , és a dir, aquelles cafeteries on pots estar fent feina davant un ordinador, llegint, estudiant, o senzillament passant les hores badant. Hi ha qui diria que això ho pots fer a qualsevol lloc; però no hi estic d'acord, el que descric és un lloc proper a una biblioteca sense ser-ho, i això demana una serie de característiques que pocs bars i cafeteries aconsegueixen. Cal tenir en compte l'enrenou, l'espai, la llum, la distribució de les taules, la grandària d'aquestes, la proximitat d'unes amb altres, la quantitat de gent que hi va, la qualitat del servei, del cafè que fan, de la carta de tès, i altres. No cal dir que tenir wifi és una de les claus. Aquesta serà la meva "ocupació" les pròximes setmanes. Començaré per Maó i les poblacions properes com Es Castell o Alaior, i aniré "allunyant-me". Valoraré el que veig, i ho escriuré...