Bakunin, Byron i Cruyff.

El Bar Trueno es troba en una local.lització inmillorable, per una banda dins del Mercat del Claustre de Maó, i per l'altra, la seva terrasa exterior, es troba en un mirador del mateix Port. Precisament un dels seus secrets és que aquesta terassa és un dels millors llocs per passar-hi un matí o capvespre calurós dels mesos d'estiu. Hi dóna poc el sol i hi corre una brisa que es fa molt agradable. No obstant, durant els mesos d'hivern això mateix se't torna en contra, ja que la corrent se't va posant als ossos i pots agafar molt fred. Dins del bar hi ha dos espais, un a l'alçada de la barra i un altre situat per sobre d'aquesta, com un mig pis que pots veure des de baix. El problema d'aquesta comunicació visual i acústica de la part de dalt és que sovint hi ha moltes converses a l'hora i per tan poc silenci. És a dir, si hi vas amb ganes de concentrar-te per fer feina o simplement llegir una mica resulta complicat. Cal dir que els cambrers són dels m...

No cal llegir a Javier Marías o a Pérez-Reverte per saber que aquest país és groller, cridaner i que tenim certes mancances amb els modals. És a dir, que som maleducats. Crec que el problema és que no ho som només a casa nostra, si no que ho som públicament. L’altre dia, disfrutant d’un capvespre primaveral maonès, vaig decidir entrar al bar-cafeteria Boinder, al ben mig de la plaça Constitució de Maó. Sonava Jazz i sempre és un bon lloc per fer un cafè mentre es gaudeix de la lectura. Un cop em van servir el cafè amb un tracte exquisit, em vaig adonar que just a la taula del costat, tres homes, d’entre quaranta-cinc i cinquanta anys, parlaven amb un to de veu molt alt. Massa alt. Alternaven la conversa amb els crits i les rialles escandaloses. Eren grollers i cridaners. Tots al bar sentiem el que deien i com ho deien. I això que no ens interessava el més mínim. Era impossible concentrar-se en la lectura, i si hagués anat acompanyat ens hagués estat impossible conversar tranqui...