El Cap d'Any
CAP D’ANY Durant el sopar de la festa de Cap D’Any vaig aprofitar per treure un tema que últimament em preocupa. Parlo sol. No només és que parlo sol, si no que sento una veu que va comentant tot allò que em passa. No estic dient que sento el raonament que fem davant de cada una de les decisions que anem prenent durant el dia (a quina hora poso el despertador, què em poso de vestir, què em faig de sopar), si no que el que vull dir és que sento una veu amb una gran capacitat de sarcasme per jutjar-me constantment. Estic arribant a la conclusió que els 40 et donen aquella maduresa de ser un adolescent rient-te de tu mateix. I segurament per això escric, per riure’m de mi mateix. Ara mateix la veu m’està dient “a qui li interessa aquesta introducció, quan el que has de fer és parlar de la festa de Cap d’Any?”. I segurament (com no?) té raó. La festa de Cap d’Any va ser una gran festa. L’escriptora Milena Busquets va escriure un dia: “tengo...