Èpiques a la carta

Que una part de l’humanitat mereixem extingir-nos ho demostren les imatges de les cues per fer el cim de l’Everest. Si la notícia es completa amb el fet que hi ha hagut cinc accidents mortals mentre alguns alpinistas es feien fotos, com diria aquell “ja és es colmo”. Què ens està passant? La revolució tecnològica ens pretenia més lliures que mai, però els valors d’un capitalisme desbocat que arriba a tots els racons en forma de consumisme i mercantilisme, ho fa impossible. Ens estem equivocant en els models a seguir, i volem ser guapos, intel.ligents i triomfadors. Estem pendents de fer coses per explicar-les, i ens estem avorrint de nosaltres mateixos i del nostre dia a dia. Entre els ciutadans del nord del planeta cada cop queden menys generacions que hagin passat gana, per tant no valorem res de res. Ens tornem neuròtics. Cerquem èpiques. Experiències externes per justificar la nostra vida i, sobretot, que es puguin explicar a través d’aquests actes notarials en que s’han convertit les xarxes socials. Perquè si no s’expliquen no han passat. Volem ensenyar una vida atractiva i apassionant, que és el que ens creiem que és l’èxit. El passat cap de setmana, durant la VII Otso Trail Menorca Camí de Cavalls,  vaig poder veure en persona com moltes i molts corredores i corredors feien distàncies pels quals no estaven preparats. Perquè volem haver-ho fet, no fer-ho. Un simple "check". I després celebrar amb estridència i pompositat haver acomplert el nostre objectiu.

També ens estem acostumant que les seccions esportives titulin les notícies d’aquestes proves de resistència amb titulars del tipus “Final con épica”. És cert que són proves duríssimes. Ara bé, crec que les èpiques no  és cosa dels esportistes si no per exemple de totes aquelles famílies que fan miracles amb l’economia domèstica per arribar a final de mes, o de les mares solteres, o de qui té una malaltia, o de qui es guanya una beca per estudiar i, sobretot, d’aquells que marxen de casa seva cercant un futur amb esperança, o senzillament un futur, i dels qui van a rescatar-los… Aquests sí que són herois i heroïnes. I sense foto.