GOLman
Hay quien dice que GOLman nació en San José, Costa Rica, otros que nació en el D.F., México, y alguno que otro está convencido que lo hizo en el Pakistán. Álex Aisa comenta "le he oído hablar urdu con sus amiguetes de Las Ramblas...". Yo lo conocí personalmente en Barcelona hablando catalán, en el barrio conflictivo del Ensanche Izquierdo . De todos modos, naciera donde naciera, pocos futbolistas deben tener en su currículo haber jugado al fútbol en Costa Rica, México, Pakistán y España.
Precisamente en el barrio del Ensanche Izquierdo hizo su debut en Barcelona, concretamente en el campo de fútbol de la Escuela Industrial. Julián, el conserje de las instalaciones nos decía "era un 9 puro, que daba mucho espectáculo...y en el terreno de juego también.". Le preguntamos si recuerda algún gol que le impresionara: "Le mandaron un balón des de la defensa, un pase de unos 70 metros, GOLman lo controló con el pecho y la dejó muerta, para luego meter tres sombreros consecutivos a tres defensas del equipo contrario, y delante el portero, aun sin que cayera el balón, la golpeó con el empeine de su pie derecho; El balón se fue por encima de la verja que separa el campo de fútbol de la calle Viladomat. Pero mejor así, que no lo hubiese marcado, el casi gol es más bello". A Julián se le humedecen los ojos.
Quique Dos Martinis Álvarez, que lo conoce bien de su etapa mexicana, nos habla por Skype desde D.F. "Tenía un disparo implacable, una precisión sensacional en el pase, una visión panorámica del juego. Y su jugada preferida era el doble caño. Le pasaba el balón por debajo las piernas al rival, y cuando se daba la vuelta repetía la maniobra."
GOLman lleva años esperando una oportunidad para formar parte de los seleccionados para Costa Rica, La Sele, en un mundial. "Su" mundial era el del 2010 en sudáfrica, tenía los billetes comprados, de su bolsillo, pero Costa Rica se quedó fuera en aquella maldita repesca contra Uruguay. Sin embargo no renuncia a su sueño y sigue preparándose. Su representante Vera Elizondo nos comenta "ha reducido el picante en las comidas, se nota que se está cuidando". En definitiva habrá que seguir sus evoluciones, solo pide una oportunidad en algún club federado de la ciudad condal, para que el señor Gustavo Cristian Matosas, seleccionador de Costa Rica, pueda incluirle en alguna lista de convocados.
M'he quedat flipat! Mira que aixó ho vaig llegir fa 6 mesos. Des de llavors busco equip, i no el trobo. Aquí, a la meva ciutat, ha pasat de tot en sis mesos. I en nou mesos. Lo que trigaria en estar a punt per a esser clau en aquells nou dies crucials de l'any on ho guanyas tot!
ResponderEliminarAixó és la mentalitat competitiva que requereixes a l'equip per sortir a competir devant els millors. I estic preparat per fer-ho al nivell més alt. Mai m'havia trobal tant i tant preparat per asumir la responsabilitat més sublim del futbolart: la tornada al camp.
Roger, m'has deixat glassat. El record de Julián m'ha arrivat al cor. Jo també, ara, un cop més, també ploro. Perque: no és aixó el futbolart?
Plorar futbol és un gest que només plorant s'entén.
He plorat molt futbol a la meva vida. Ara mateix només em quedava superar aquesta mena d'obvietat. El futbol mola. T'atrapa. Et conectes instantaneament amb el poble. I tots cridem el mateix. Aixó, els barris obrers, on viu la gent dels oficis, els que han vingut de fora, i que han trobal a la ciutat un lloc per ser-hi, tot, des d'un més, fins el que més. Com si ún pugués escriure histores del Carmel que atrapessin a la resta de la ciutat. I no omplir de turistes els teus secrets amagats.
A Barcelona sembla que ja ho hem viscut tot. Que res nou naixerà d'aixó. Potser lo més adient és marxar enlloc. No cal saber ón. Fotre el camp. Aixó. Tornar al camp. Ja us vaig dir. Vull tornar al camp. A Elizondo.
________
Ondo, Elizondo.
Iglesia; al lado.
Ese soy yo.
Ni naiz irakaslea.
_________
Fins i tot m'ofereixo al meu club. El Barça. Tenim fins demà per tancar el mercat i fitxar a algú que ens faci gols adal. Ho potser requerim fer un fitxatje més simbólic que vagi en direcció contraria a lo que ens fot molt del futbol actual. Aquesta mercantilització del futbol que ens fa jugar a futbolcapitalisme amb el nostre aval de birra i indignació. Envers a no guanyar. O jugar com aquell equip. Ja sabeu.
Sempre tindrém el record. I potser de vegades trobem a faltar que pugui venir un jugador que ja s'ho sap tot del club. I que pot fer quelcom cosa més de la part de construcció d'un ambient adient pel futbolart. Aixó que ens fa cridar en un partit. Sigui entreno o al nou camp nou. Jo, humilment, aixó ho puc garantir.
Pero no se si estem preparats per aixó.
Jo, personalment, no em crec que siguem més que un club. I si fos així, també em costaría pensar que no vulguesim esser només un club. I prou. Un club més. Podriem canviar de moto i no canviariem res. Penseu-ho aixó bé. Tocar les lletres. Tocar l'historia. Així de fort. Qué fort.
No us cagueu. Sou valents. Va venir ú d'Hungria, i qué tal?
Va venir ú dels Països Baixos, i?
Doncs ara hem de fer una aposta valent per portar al nou d'un poble nou. Ú que aporti més que només futbol.