Local Hero

A vegades fem coses que resulten estèticament brillants. La majoria surten espontàneament, i no se sap com acaben sent recordades com per exemple quan Cruyff s’enganxa amb la valla de publicitat just després de que Koeman marqués de falta a Wembley l’any 1992 en la final de la Copa d’Europa.  Hi ha altres que són conscients. Al final de la pel.lícula "Local Hero", que es va traduïr en castellà lamenablement com “Un tipo genial”, el protagonista, un ciutadà de New York, telefona des del seu apartament de Manhattan a la cabina d’un poble costaner d’Escòcia. El poble és on hi ha passat les últimes setmanes, enviat per la multinacional on treballa, per tancar un assumpte de negocis. De retorn a NY, només arribar al seu apartament, sent la necessitat de telefonar al poble. És una telefonada molt poètica. La metàfora perfecte entre el contrast d’una gran ciutat i d’un poble petit. Telefona des de la cuina del seu apartament novaiorquès, mentres que el poble només disposa d’una línia telefònica. Una societat es defineix per les preocupacions de la seva gent, i el protagonista descobreix que en aquell poble les coses que hi passen són les que realment sent que són importants. La pel.lícula acaba en aquesta telefonada, i per tan és un final obert. Pot ser que l’enyorança se li vagi passant i que en poques setmanes s’oblidi del que ha viscut a Escòcia i dels nous amics que ha fet. O pot ser que li vagi creixent i en poc temps acabi deixant tota la seva vida actual per instal.lar-se al poble escocès. En l’últim pla es veu com va sonant el telèfon de la cabina i tot el poble està dins el Pub sense reparar en el ring ring que surt de la cabina , perquè la vida segueix.