Sobre el que es diu del Comunisme

 El passat dia 2 de novembre, en aquest mateix diari, en una columna anomenada “Un lugar para disentir”, el senyor Joan Sans Payeras que s’auto-anomena “librepensador” titulava el seu article: “Dictadura del proteliarado”. He de reconèixer que vaig llegir el text uns quants cops per tal de trobar l’ironia, que potser era tant fina, que no la vaig saber veure. 

Més enllà del que escriu, que és la suma de barrejar conceptes, ficar-los en una turmix, i agafar del que en surt el que més li interessa, vull aprofitar en aquestes línies per recordar-li algunes coses que crec poden ser interessants.

El comunisme, com bé sap, és una doctrina social, econòmica i política que entre altres coses aboleix la propietat privada, i en la qual els béns de producció passen a mans de l’Estat. Marx, amb Engels i altres teòrics socialistes, com Karl Liebknecht o Rosa de Luxemburg, van desenvolupar aquest marc teòric per tal de projectar una societat igualitària i abolir les classes socials. Vincular Marx i els errors del socialisme d’estat del segle XX, és tant demagògic com vincular el Jesús històric amb els errors de l’Església durant 2000 anys. 

El que fa a la seva columna, a part de barrejar llibertat amb lliure-mercat, és aprofitar un clima polític hiper-pol.laritzat que li permet ignorar qualsevol visió matitzada del passat, és a dir, vincular qualsevol idea d’esquerres amb el pitjor del socialisme d’estat. No estarà fent el mateix que es criticava de la URSS? Pretendre controlar la història per acomodar-ho als seus fins polítics?

La justícia històrica sempre serà imperfecta, perquè delimitar voldrà dir sempre deixar alguna cosa fora, per tant produeix automàticament una injustícia. Dels països socialistes, principalment de l’Europa de l’Est, es  pot parlar de falta de llibertats polítiques, de les morts en les purgues Stalinistes i fins i tot de la fam a Ucraïna els anys 30. Però es deixa anomenar millores socials com: les baixes maternals remunerades, les guarderies públiques, reducció i flexibil.lització de la jornada laboral, estudis superiors gratuïts per a tothom, sanitat universal… En definitiva, tots els mèrits en ciència, educació, salut, cultura i esports. Quantes morts té en el seu comptador el capitalisme des de la revolució industrial?

Deixi’m acabar amb allò que li diu Joe E. Brown a Tony Curtis al final de “Some Like It Hot”: “Ningú és perfecte”.