Banys

M’agraden els banys carregats, i si estan desordenats millor. Sempre he pensat que el bany de casa és un bon lloc per tenir llibres, revistes, i tots aquells “pongos” que et regalen cada any a l’amic invisible. Quan començo una relació una de les primeres coses que miro és com té el bany. Directament no em fio de qui té els pots de champú, gel, etc. perfectament aliniats amb les rajoles. És més, si em trobo en una dutxa o banyera així el dia següent d’una nit íntima, acostumo a fugir corrents per la porta, escales avall. Vaig tenir una parella que tenia una dutxa molt porno, aquelles dutxes que et fan creure que ets Michel Douglas a l’apartament de Sharon Stone. Però cada matí, en les dutxes ordinàries, em feia passar un renta-vidres que només havia vist als semàfors de la zona franca als anys 80, per que si no “queden gotes”. No vam durar gaire. Tampoc em fio de qui no té pots buits, aixafats per la meitat, esperant que algú els acabi i els tiri. Veus un de nou, de la mateixa marca, tot recte i esperant que l’agafis mentres el del costat sembla que demani clemència, com si demanés que acabessis amb ell. Són banys agradables, on el caos s’ordena a la vista, on el desordre et fa sentir segur i acompanyat. Són banys on el paper no s’acaba mai per que hi ha 16 rotllos per obrir just davant teu quan seus al vàter.